Entradas

El silenci d'Ara

Imagen
Em dic Ara. I vinc a explicar el testimoni de nou mesos dins del ventre de ma mare. La meua vida començà quan la mare digué que no tenia ganes de fer l'amor i el pare li digué que fera un esforç per ell, si l'estimava de veritat, i la mare el va estimar . La panxa de ma mare, el lloc on hauria d'haver crescut segura i que vaig convertir en trinxera, un espai travessat per la violència del pare... El lloc on vaig sentir crits, insults, amenaces, bufetades, cops i espentes; on vaig viure les mateixes humiliacions que ma mare; on vaig aprendre a moure els peus perquè sabera que seguia viva dins d’ella; on vaig entendre que les humiliacions l'obrien com l'arada obre cavallons en la terra i que, en eixos cavallons, arrelaven els menyspreus del pare i brotaven les creences limitants de la mare. En el ventre de ma mare vaig detectar el silenci del qual us vinc a parlar: el que queda quan acaba la violència. Un silenci que és la frontera entre la vida i la no vida. Un silen