miércoles, 26 de junio de 2013

Els micalets del President


L'exercici del poder i l'allunyament de la realitat van agafats de la maneta. Fa anys que a València este binomi conceptual ocorre al Palau de la Generalitat. Un espai d'arquitectura exquisida en el bell mig de la ciutat on els Presidents gaudeixen de la Presidència gràcies a la tranquil·litat que dona exercir-la d'esquena als valencians. Practicar la Presidència així té mil i un avantatges. El primer i fonamental: pots fer el que et rote. Ja ets President, com que ja no necessites ser conscient del que es queda fora del Palau, no cal tampoc que prenguis decisions amb eixa consideració. El més recomanable és anar i acudir a l'article dotze punt un, punt bé minúscula, de la Llei cinc barra mil nou-cents vuitanta tres, del trenta de desembre del Consell, i decretar allò que et parega. Quan ja ho tingues bé, que dius ja estic satisfet, només has de fer el mateix que els teus antecessors: gaudir de l'encanteri de la presidencialitat mentre et dure. Altre avantatge, conseqüència directa del primer, és que no cal que justifiques el teu fer i desfer presidencial una vegada has decretat. Precisament pel que hem explicat a l'avantatge número un: ets el puto amo. “Al President de la Generalitat correspon crear, modificar i suprimir les Conselleries i les Secretaries Autonòmiques i tararí, tararí...”. Decretes i “diguen glòria i passen fulla”, com diria el rector de Benicolet. Hi ha també un punt crucial i que cal destacar pel que fa als beneficis presidencials: no sols tens la potestat de decretar en benefici teu; amics, coneguts i familiars poden gaudir del que has decretat. De manera que podràs engrandir el teu orgue de govern tant com et done gust, i contractar totes les princeses i assessors que estimes oportú perquè t'òmpliguen el Palau. I passe el que passe a la realitat, tu estàs “ancha-es-castilla” a la teva torre d'ivori presidencial ben acompanyat (ei, que l'allunyament és bonico, però a soles no és igual).

Tu saps quin ‘relajo' gaudir de tot el que has decretat al primer paràgraf sense regomello?... Quina tranquil·litat no calfar-te el cap en si els teus decrets augmenten el malestar dels 582.126 aturats del teu país, o desdoten la moral dels laborals fixos afectats pels EROS que has signat a la terra que t'ha donant de mamar... I no haver de tindre consciència cada dia de si hi ha vuit, nou, o deu imputats a les Corts cobrant dels valencians... Xico, ja s'ho faran als jutjats! Mala perea una vegada t'has arreglat tu el saquet, haver d'estar pendent de si el triple de xiquets es queden sense menjar al col·legi, o si els depenents es queden sense ajudes... I fer-te mala sang que si les llengües les duen les cigonyes del bec o han vingut dels Ibers dins del pentinat de Consuelo Císcar... Ja es trencaran les cares a les manifes... Veges tu perquè, després de tots els romanços i favades que has patit per conquerir el Palau, has d'estar incòmode perquè un imputat ha tirat el lleu a una televisió nacional i t’ha tocat els micalets davant tot Espanya... Mira què et dic, encara trobe que decreten poc. Jo ja haguera decretat un avantprojecte de cúpula de vidre transparent per cobrir tot el Palau de la Generalitat, i haguera tancat l'espai aeri de la Plaça de La Verge i tot. I només escoltaria, per decret, els càntics dels ocellets dalt les branques dels tarongers, i veuria com fan els niuets i esclaten els ouets. Vories tu si m'allunayava o no m'allunyava.



1 comentario: