lunes, 3 de febrero de 2014

València a peu: Quatre euros de moixama

Una xicona d’horta com jo, que viu a la ciutat, va sempre buscant espais urbans lliures de soroll, fum, i cotxes. M’agradaria també escampar el poll per espais lliures de polítics corruptes o imputats, que semblen ocupar tant d’espai públic últimament. Sort que el diumenge pots ixir al carrer sense topetar-te’ls com entre setmana, quan estan pim-pam, pim-pam, fent com si solucionen els problemes de nosaltres, els ciutadans. Problemes que quasi sempre han creat ells, tot s’ha de dir i que... Ei, ei, ei... Què fas?... No dius que t’agraden els espais lliures de tot això?... #Bascollà. El cas és que m’encisa fer el guiri els diumenges per València i eixir a caminar sense rumb. M’agrada deixar-me anar allà on la curiositat em crida i fer fotos de qualsevol raconet, porta, marc o detall que ‘descobrisc’ anant a peu. Tu pots dir que València són faves contades: cinc o sis carrerons ben polits, d’eixos del centre que sempre estan nets (no com els del meu barri, Torrefiel, que semblen jaciments arqueològics de tantes restes humanes i animals com hi ha). Doncs, no, senyora, sempre pots veure i aprendre coses noves allà on ets. Mira Josep Pla, que va comprendre la llei de la causalitat sense eixir de Palafrugell després de menjar una truita d’espàrrecs de marge.


El que faig de vegades per anar al centre i caminar més temps, és agafar el 26 que para al costat de ma casa i que va per vora riu. Sovint fotografie les Torres dels Serrans des de l’autobús, com si fóra una turista japonesa i fora la primera vegada que les veig. Quan vaig a peu faig fotos també, i tinc més temps de gaudir de la llum: no són igual a les onze que a les dotze, o quan els pega el sol de tardor o d’estiu. A més, ara que ja no passen cotxes pel Pont dels Serrans, és un plaer travessar-ho a peu com si m’esperara algú a l’altra banda amb un ramell de flors, i em donara la benvinguda a la ciutat, i m’acompanyara a creuar la Porta dels Serrans... Ei, que no vaig arribar l’altre dia en un nus en la gola en veure el cel carregat de núvols rojos envoltant els torrions, que semblava una localització il·luminada per Javier Aguirresarobe... Al Carrer de Serrans també m’entretenia prou abans, però des que em vaig assabentar que ací li compra Esther Pastor el 'putxero' a Alberto Fabra, i que ‘presumptament’ li’l pague jo, note com si m’hagueren tacat l’espai i ja no el gaudisc igual.


Ara entre pel Carrer de Nàquera cap a la Plaça de Cisneros, on sempre m'entretinc uns minuts a fer fotos dels edificis que hi ha, i que m’encisen (i que tampoc són els mateixos a una hora que a una altra). Davant el Palau de Cervelló hi ha una finca fantàstica en blanc i groc amb unes balconades platejades i uns finestrals espectaculars que són com un mirall antic. A més, el número 1 de la plaça, és una caseta estreta sense sostre que exercix un poder tan magnètic sobre la meua imaginació que no hi ha vegada que passe que no m’acoste a la porta per veure si puc entrar. Com que sempre està tancat, mire pel pany i faig fotos d’una corriola que té enganxada dalt d’una mena de balcó de ferro negre que no acabe d’entendre ben bé quina utilitat tindria. No sé perquè, però sempre em ve al cap l’alqueria de Les Mans de la Deixebla, d’Anna Moner quan la mire. M’agradaria molt entrar un dia amb Anna i dotorejar tot per dins, segur que l'escriptora trobava material per alguna de les seues novel·les.


L’altre dia, quan anava per la Plaça de Nules cap a la Plaça de la Mare de Deu, m’entraren ganes de fer-li una foto al braç incorrupte de Sant Vicent, un element que em pertorba des de menuda (on tots veien ‘sant’ jo veia moixama, i ho dic amb tot el respecte per Sant Vicent i per les saladures). Tenia la necessitat de veure si el braç incorrupte encara estava incorrupte o ja l’havien corromput també. Una de les coses que em preocupa estos dies és què faran estos del Govern amb tot el trencadís que estan llevant del sostre del Palau de les Arts. Tinc el malson que tot el que han llevat d’allà ho empraran per cobrir la resta d'edificis i símbols valencians, i que després anirà caiguent poquet a poc, i que es quedarà la ciutat com la coberta del Palau, i que vindrà George Lucas i rodarà un altre episodi de la Guerra de les Galàxies, i ... En tot això al cap, vaig baixar pel Carrer del Micalet cap a la Plaça de la Reina, amb el cor en un puny, afanyant-me per si l'havien corromput el braç incorrupte; però en xafar la porta de la Catedral em va caure el món als peus...

- Son cuatro euros
- ¿Cuatro euros por ver el brazo incorrupto de Sant Vicent?
- Puedes ver toda la Catedral, si quieres.
- Pero si yo toda la vida he entrado gratis
- Pues ya hace mucho tiempo que se paga
- ¿Y no puedo pasar, ver el brazo incorrupto y salir enseguida?
- Es que ahora se paga, lo siento.

La xicona de la porta em va contestar tot el més amable que va poder al meu to inquisitiu (i flipat alhora), però jo ja estava que m’arrapava en zigzac. Per primera i principal perquè no m’agrada gens ni miqueta que fiquen entrebancs a la meua imaginació. I per segona, i més principal encara, per haver contestat automàticament en castellà, en eixe ressort que tenim alguns de poble, que de seguida necessitem fer-nos entendre per la llengua dominant, i que, quan l’has activat, et dius a tu mateixa, seràs fava... Doncs, eixe. Vaig girar en redó, i me’n vaig anar per on havia vingut, amb tota la dignitat que vaig poder. M’agrada fer el guiri, però no tant.


5 comentarios:

  1. Si en castellà m'agrades, en valencià em tornes boig

    ResponderEliminar
  2. Passeja i compta'ns la nostra ciutat.

    ResponderEliminar
  3. Interesante visión de tu tierra. Tierra bella y buena gente. Y un idioma precioso. Cuidadlo. A ver si nos podemos conocer algún día, bien sea en la plaça de l'ajuntament, o cualquier otro rincón Valenciano.

    ResponderEliminar
  4. M'agrada molt. Feia anys que vivia en un poblet d'Alacant, molt bonic per cert, i ara de nou a València m'agrada gaudir dels seus carrers i de la pau dels diumenges, de la meua sempre estimada i enyorada València. Felicitats per com escrius i moltisimes gràcies pels teus escrits i pensaments

    ResponderEliminar
  5. Pues algún domingo nos encontraremos, yo también me he pateado mucho esa zona , ahora he optado por los jardines de Monforte , porque me gustan mucho, porque" pego la hebra " con los pintores que van a pasar un buen rato y porque (y esta es la principal) mi fémur está en muy malas condiciones, no me ha salido de tan buena clase como el tuyo. Tu morena y con ojazos, yo con ojillos miopes y el pelo completamente blanco. Ea guapa , hasta otro ratito.

    ResponderEliminar