miércoles, 23 de abril de 2014

El Pou de les Paraules

Pou del Carrer Viciana, de València

Ara que tinc una edat on tot em para bé, ja puc dir que la passió eixa meua pels llibres i les lletres em ve de lo reinútil que sóc amb els números. Reinútil nivell: el professor de matemàtiques et fica un màxim de 0’50 als exàmens de la primera, segona, tercera, quarta i quinta avaluació de primer de BUP perquè li fa llàstima posar-te un zero total. Llàstima nivell: has escrit totes les putes fórmules del llibre, te les has aprés de memòria, però mai sabràs per a què aprofiten. Doncs eixe nivell. Ei, i veges per on pegues una vegada t’has assabentat que el Número Pi et fa més por que una tronà. Pots continuar llepant-te l’arrel quadrada pels racons (i gastant-te diners en el ‘repàs’), o fer virtut de la inutilitat manifesta i dedicar-te a entendre les lletres i ajuntar-les a poquet a poc, i cada dia, en unes llibretes xicotetes que lliges ara que tens una edat i que et fan plorar. També pots llegir, llegir, llegir, llegir, i llegir... I demanar llibres per a llegir el dia de Reis, i el dia del teu aniversari, i el dia aquell que... Tries llegir també per poder conéixer i participar, d’alguna manera, d’eixe món binari que et resulta tan estrany. I tries també escriure amb la idea de construir-te un altre món més proper, un que tu entengues i on pugues fer alguna cosa de profit. I d’ençà que fas eixes tries que et beus les paraules, i les frases ben escrites, i les històries ben contades, i els pensaments ben explicats...

Un dia saps que tot això forma part d’un món fascinant que es diu La Literatura, on tot pot ser i estar. Un món farcit de paraules que fins i tot acull el número Pi, tot i que tu encara no l'has pogut comprendre. Tant es val: a La Literatura pots fer el que consideres amb ell. “Això diuen que era el Número Pi que anava un bon dia per la serra Calderona, quan de sobte es va caure per un barranc i...”. Eixe dia somrius i te’n recordes d’aquell bon home que et donava el zero-coma-cinquanta com si donara almoina en eixir de missa. I, de sobte, li agraeixes que t'abocara al Pou de les Lletres en primer de BUP. I mires al teu voltant i somrius més encara en veure repartides per ta casa totes les paraules aquelles que vares traure del Pou, i que s’han quedat amb tu per a sempre... Allà dalt de l’armari hi ha una fa dos dies que veurem en quina línia acaba escrita, i l’altra que aguaita per l’estora, encara no sap on va. O la que s’ha quedat adormida fa no res al final del corredor, què hi faré amb ella... Bressol, bruixeria, capvespre, bresquilla, hortet, cavalló, cuixa, entrepà, xiuxiuejar, llepolia, iaio, bescollada, conrear, trellat, amagatall, espurna, empelt... Per molts escriptors i escriptores que estiguen ajuntant paraules a tot hora, mai les ajuntaran de la mateixa manera, sempre serà altra història, una nova història. Potser la història que faltava, pot ser la que s’amaga a la Fira del Llibre de València aquests dies.

1 comentario:

  1. Els números s'havien fet per als mascles, les lletres per les femelles, passà el temps i encara avui perdura la malsana idea de la utilitat de les ciències i dels hòmens front al paper secundari de les lletres i de les dones: sort de blogs com aquest que venen a desmentir tots els prejudicis ancestrals, felicitats!

    ResponderEliminar