domingo, 16 de septiembre de 2018

Pregó Festes Majors 2018 en Massamagrell



PREGÓ DE LES FESTES MAJORS DE MASSAMAGRELL

Sr. Alcalde i Membres de la Corporació Municipal,
Festeres i Festers, Veïns i Veïnes de Massamagrell, Visitants, Amigues i Amics:

Si vull trobar el significat de la paraula 'arrel', busque al diccionari, i trobe que diu que és un "òrgan de les plantes superiors, generalment subterrani, que creix en sentit oposat al tronc, de simetria radiada, privat de fulles i proveït d'elements conductors, i que té com a funcions fixar la planta al sòl i absorbir l'aigua i altres substàncies nutrients".

El diccionari també diu que arrel és "origen o causa d'alguna cosa"; però, si el que vull és trobar el sentit de la paraula 'arrel', he de buscar en Massamagrell.

I em ve, el primer de tot, l'olor de poma caramel·litzada de les paradetes del carreró de la Plaça. I les safates d'una fruita a talladetes, blanca i carnosa per dins, i de color xocolata per fora: el coco, un ésser que feia por als contes i que es va convertir en un menjar prou exòtic per a una xiqueta acostumada a taronges, melons, bresquilles i albercocs. Veig també mesuretes de cacaus, de tramussos i veig un soll de corfes de pipes com si els ratolins hagueren fet un berenar a la porta de l'església. I veig uns pals de fusta, primets, que amb mestria i gràcia, feien girar al voltant d'un motor que escopia una mena de sucre en pols que, màgicament, s'enrotllava al voltant del pal prim de fusta i donava com a resultat una mena de perruca blanca, que es podia assaborir. 

Quines ganes que vingueren les festes per a menjar cotó de sucre!!! I quina sensació més delicada, eixe fugaç i dolç instant en la llengua, quan es desfeia aquell núvol blanc.

Si regire en el sentit d'arrel en Massamagrell, trobe una paraula meravellosa: veïnat. I d’ahí m'ixen enganxades, com en un basquet de cireres acabades de collir, totes les persones estimades que formen part de la meua vida, de les nostres vides, de les vides dels qui estem ací avui, i que som també la memòria de les persones que ja no ens acompanyen, i que tant hem estimat.

El veïnat és, en primera instància, la base d'aquestes festes. A qui, sinó, van els festers i les festeres a vendre la loteria només saben que 'van a fer la festa'?... Eixe primer escaló és el que s'ha de pujar per arribar ací amb els comptes fets. El veïnat que, carrer a carrer, porta a porta, papereta a papereta, cartonet a cartonet, va construint aquesta realitat que avui compartim.

Si regire una miqueta més endins encara en el sentit de la paraula arrel, trobe paraules com ara: diversió, festa, comboi, rebombori, cercavila, rissa, laca, processó, ciri, anda, traca, banda, música, paella, i torrà de xulles, que són tres però és una, i forma part de la tradició!

La paraula tradició també apareix en l’arrel. Si espigole dins d'ella, m'adone que és una paraula d'anada i tornada, és una paraula reversible, re-visitable, re-formulable. Tradició pot ser una gran paraula, si la fem servir per a avançar. Abans era tradició que, per exemple, les dones no participarem en l'espai públic. Ara, l’espai públic no té sentit, si les dones no tenim la presència que ens pertoca.

Les tradicions ens poden ajudar a entendre millor d'on venim i, encara més, a perfilar cap on anem, i de quina manera anem, perquè no podem anar de qualsevol manera, hem d'anar amb trellat, una altra de les meues paraules preferides.

Dotora com sóc, no deixe de fossar en el sentit de la paraula arrel i m'ix al pas una que no pot faltar en este pregó. Una paraula sense la qual no és possible cap altra de totes les que he mencionat fins ara. És una paraula que afegirà elegància, bondat, prestigi i noblesa a qualsevol dels actes que celebrem en festes. És una paraula talismà, una paraula joia, una paraula imprescindible, és una paraula refugi. 

Estic parlat de: Respecte.

La paraula respecte comença per R, de reunió, i acaba en E, d'ètica; dos termes cabdals per a la convivència. Sense respecte no hi ha festa. No és possible la festa, si les persones no són respectades cadascuna com és. No ens mereixeríem dir-nos poble, si no ens respectàrem; perquè, el respecte, com l’arrel, és origen i causa. El respecte és la paraula que ens construeix com a éssers humans.

Per això he volgut que respecte siga l'última troballa després de capbussar-me en l’arrel del meu poble, un lloc de l'Horta Nord, on totes i tots hem de poder respirar sense que ens falte l'alé.

Us convide a gaudir d'unes festes respectuoses, eixe és el meu desig, perquè eixa serà la millor garantia que totes les altres paraules han esta ben dites.

Per unes meravelloses i inoblidables Festes Majors de 2018.

Visca Massamagrell!!


©️Fani Grande 

1 comentario: