tag:blogger.com,1999:blog-291955333345174942.post1968109514133816849..comments2021-11-28T23:48:21.087+01:00Comments on "La filla del llaurador" : Rates, grills i pardaletsFani Grandehttp://www.blogger.com/profile/07335896626450268069noreply@blogger.comBlogger6125tag:blogger.com,1999:blog-291955333345174942.post-79668699354640465722013-05-31T10:00:55.815+02:002013-05-31T10:00:55.815+02:00Hui ja recomanen menjar-nos les meduses. Interessa...Hui ja recomanen menjar-nos les meduses. Interessant. Llàstima no recomanin menjar llagosta!!!Enric Llaugerhttps://www.blogger.com/profile/08574034101484149212noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-291955333345174942.post-4989250479368572922013-05-22T22:11:24.191+02:002013-05-22T22:11:24.191+02:00Que bo el tio Vicent I les seues paelletes....me a...Que bo el tio Vicent I les seues paelletes....me as fet sonrriurer I recordar grans moments ...grasies Fani.Lourdes Tamarithttps://www.blogger.com/profile/05486826012315306058noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-291955333345174942.post-33854666026032162692013-05-22T22:11:00.714+02:002013-05-22T22:11:00.714+02:00Que bo el tio Vicent I les seues paelletes....me a...Que bo el tio Vicent I les seues paelletes....me as fet sonrriurer I recordar grans moments ...grasies Fani.Lourdes Tamarithttps://www.blogger.com/profile/05486826012315306058noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-291955333345174942.post-61815422969929604972013-05-22T16:27:59.018+02:002013-05-22T16:27:59.018+02:00Delicioso, Fani (me gustaría comentar aquí en vale...Delicioso, Fani (me gustaría comentar aquí en valencià… pero siendo hijo de saguntino, ya ves: no heredé la suerte de ser bilingüe… aunque lo leo y escucho muy bien).<br />Me encanta que compartas experiencias tan bonitas, cercanas para muchos de nosotros. Lo de pedir que compraran conejo a la familia inglesa debió ser… fascinante, al menos; me has hecho reír con ganas. Y por supuesto, estoy muy de acuerdo con el fondo del relato. La ocurrencia de la FAO de comer insectos no es criticable por la sugerencia en sí (tengo mucha curiosidad por probar algunos bichos de sabrosa reputación en otras culturas), sino porque es una rendición ante el fracaso de nuestra cultura de repartir bien lo que nos sobra.<br />Un abrazo,<br />@SenanditoAnonymoushttps://www.blogger.com/profile/10243034267320898753noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-291955333345174942.post-21690598487946705102013-05-22T13:15:44.924+02:002013-05-22T13:15:44.924+02:00Recorde històries que em contava un tio-auelo meu,...Recorde històries que em contava un tio-auelo meu, de quan a la temporada de la sega de l'arròs, que venien els xurrets a la sega. Venien amb la seua tartana, feien nit a prop del camp d'arròs i es tiraven tota la temporada de la sega treballant i fent vida a la seua tartana.<br />Mon tio m'explicava que els del poble col·locaven sacs de tela a la portella d'una boca de séquia i així agafaven tencons i peixos que la gent del poble no volia, pero que li'ls donaven als xurrets, per a que feren caldo.<br />O històries d'anar tota la colla d'amics a la platja. Eixir de bon matí amb les tartanes i arribar a la platja a les 11 del matí. Ja les dones es posaven a preparar l'"avío" per a la paella i els homes a buscar llenya. Així es posaven a cuinar i l'hora tradicional de paella era a les 3 de la vesprada (hora solar). I les pates de pollastre anaven contadetes. Afegir conill ja era sibaritisme, i en temporada de caça si que s'afegia ànec.<br />El meu pare m'explicava que de xicotet era molt flac, fins que el metge recomanà als meus iaios que el xiquet anara a passar una temporadeta amb els cosins de Teruel, que tenien porcs i feien matança.<br />"Pero tia, ¿esto es para mi?" - va dir amb incredulitat quan sa tia li va oferir una tallada de pernil.<br />"Si, hijo, es para ti" , "Pero... ¿seguro? ¿No es para el tio, primero?" - va afegir mon pare. A la qual cosa la tia va insistir en que agafara la tallà de pernil i se la menjara.<br />En la més pura tradició d'aquells temps, el pare de família era el primer que pegava cullerada en el putxero, o el que triava primer el menjar.<br />Històries que et fan entendre que no es passava fam, però si necessitat.<br /><br />JoanGalvehttps://twitter.com/JoanGalvenoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-291955333345174942.post-47331491655677250692013-05-22T08:29:45.475+02:002013-05-22T08:29:45.475+02:00I què dius de la gambeta de riu, i les cloisses......I què dius de la gambeta de riu, i les cloisses... Quasi rés. Està clar: el problema està al cervell i al costumari. En altres caps al cervell i a les butxaquesanitalapanaderahttps://www.blogger.com/profile/14699190500083958556noreply@blogger.com